NOTÍCIES

Guanyadora del premi de 300€ de la campanya de Nadal 2016

Publicat per Ajuntament el divendres 13 de gener de 2017


Una clienta de MASCOVET,  ha estat una de les guanyadores de la campanya de Nadal 2016, premiada amb 300€.

Sorteig de Nadal 2016

Publicat per Unió de Botiguers el diumenge 25 de desembre de 2016


Resultat dels guanyadors de 300€ cada un, del Sorteig de Nadal 2016, a gastar en els diferents comerços de la Unió de Botiguers de Constantí. Moltes gràcies a tots els que heu participat. Bon Nadal i bones festes!!!

Sorteig de Nadal 2016

Publicat per Unió de Botiguers el dissabte 17 de desembre de 2016


La Unió de Botiguers de Constantí premia als seus clients amb el sorteig de dos premis de 300€ cada un. - Cada client que disposi d'una participació entrarà en el sorteig d’un  “xec regal” per valor de 300€. Cada participant, sols podrà gaudir d’un sol premi. - El sorteig dels “xec regal” es realitzarà el dimecres 21 de desembre del 2016 al saló de plens de l’Ajuntament de Constantí  a les 20.30h - El “xec regal” tindrà una validesa de 2 mesos a partir del seu lliurament.

I Concurs d'aparadors de Nadal

Publicat per Unió de Botiguers el dijous 01 de desembre de 2016


  BASES DEL PRIMER CONCURS D’APARADORS NADALENCS  A CONSTANTÍ 2016     1. Objectiu i Temàtica L’objectiu és promoure i dinamitzar el comerç local fent que el Nadal de 2016 sigui una festa als carrers i establiments del municipi. La temàtica serà la festivitat nadalenca en qualsevol dels seus aspectes representatius.   2. Participants Pot participar qualsevol comerç del municipi de Constantí.   3. Terminis i Inscripció La inscripció és gratuïta. Es formalitzarà omplint una fitxa que es pot trobar a l’Ajuntament de Constantí i que s’haurà de lliurar al propi Ajuntament  abans  del 2  de desembre de 2016.   En el moment de la inscripció es donarà un distintiu que s’haurà de col·locar obligatòriament en els aparadors concursants en el període de durada del concurs. L’inici de l’exposició dels aparadors serà a partir del 9 de desembre, a partir d’aquest dia el jurat podrà realitzar diferents visites als comerços.   4. Jurat El jurat està format per: ·         Un representant de l’Unió de Botiguers de Constantí (que no participi en el concurs).  ·   Professor/a decorador i interiorista, manualitats.  ·   Una tècnic/a de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Constantí  ·   L’Alcalde de Constantí, Oscar Sánchez i la regidora de Promoció Econòmica, Dolors Fortuny.    ·  Jurat popular: votació oberta, es podrà participar mitjançant  urnes dipositades a l’Ajuntament i als establiments participants  des del  9 de desembre  fins al 9  de gener. Les butlletes hauran d’anar segellades i identificades amb Nom, Cognom i un número de telèfon. Cada participant només podrà optar a un xec regal             5. Criteris Cadascun dels membres del jurat tindrà una graella de valoració amb els criteris següents: ·  L’Originalitat, la creativitat i la innovació. ·  La qualitat artística. ·  La utilització de materials propis de l’activitat del comerç per a decorar l’aparador. ·  La utilització de materials respectuosos amb el medi ambient i materials reciclats. ·  Adequació a la temàtica festiva del Nadal. Es valorarà molt positivament que en la composició es facin servir elements que es venguin en el propi establiment. Es valoraran de 0 a 10 punts cadascun dels criteris per a cadascun dels aparadors participants. Els resultats dels diferents membres del jurat es sumen i els dos aparadors amb més votació seran el primer i el segon guanyador respectivament.   6. Veredicte El veredicte del jurat es farà públic el dia 13  de gener. L’Ajuntament de Constantí donarà difusió del resultat del concurs a través del Web municipal, notes de premsa i ràdio. A més, es lliurarà un distintiu per posar a l’aparador on es reconegui el premi.   7. Premis - Premis per als Establiments     El concurs premiarà tres aparadors:   ·  A l’aparador més originals i artístic: 100 €   ·  a l’ aparador  que empri més materials de reciclatge i sigui més respectuós amb el medi          ambient 100 €   ·  Premi   popular: 100 €   -      Premis a les persones participants en la  votació popular:   ·5 xecs regal per valor de 20 €  a bescanviar als establiments participants en el concurs     Cada establiment pot estar premiat només amb un premi. Les persones guanyadores cediran a l’Ajuntament de Constantí els drets de reproducció,distribució  i comunicació pública sobre la imatge del seu aparador, i podrà fer publicitat en el format o suport que consideri oportú. La participació a aquest concurs pressuposa la total acceptació de les bases. Qualsevol fet imprevist o detall no inclòs en aquestes bases serà resolt pel jurat.

-- EL MERCAT LABORAL ESPANYOL AGAFA AIRE --

Publicat per Unió de Botiguers el dijous 07 de juliol de 2016


L'informe d'Infojobs i ESADE reflecteix xifres positives i una tendència a l'optimisme. Tot i que el forat cavat per la crisi és profund, cada vegada són més els senyals que fan confiar en una recuperació no molt llunyana. Segueix la lluita per la millora dels salaris i el poder adquisitiu. L'economia espanyola sembla haver respirat, a la fi. En comparar les dades macroeconòmiques del 2015 amb els de l'any anterior (2014) i els del 2008 (l'inici de la crisi), es pot dir que tot apunta que Espanya s'està recuperant. No obstant això, les xifres són moltes i la majoria ens indiquen que el millor és mantenir la prudència. Aquesta conclusió generalitzada és a la que ens transmet l'últim informe d'Infojobs i ESADE sobre l'estat del mercat laboral nacional. El portal d'ocupació i la institució acadèmica van presentar a principis del mes de maig aquest estudi que reflecteix les diferents tendències, característiques i oportunitats d'ocupació existents al nostre país. Dividit en tres blocs, l'informe analitza, d'una banda, el context econòmic atenent a aquelles variables macroeconòmiques que tenen un impacte directe en la creació d'ocupació. En el segon bloc, indaga en l'estat del mercat laboral segons l'activitat registrada a InfoJobs, tant des del punt de vista de l'oferta (les necessitats d'ocupació de les empreses) com de la demanda (el comportament dels candidats que busquen feina ), a través de diferents variables (categoria professional, nivell formatiu, tipus de contracte ...). En el tercer i últim, recull el punt de vista i la realitat de la població activa i les empreses en relació a salaris, poder adquisitiu, fugida de talent i expectatives de futur. L'economia surt de l'UCI, per ara Per aconseguir aquesta "radiografia", es va analitzar l'activitat a Infojobs durant el 2015. Les dades obtingudes es van comparar amb els dels anys 2008 i 2014, per poder visualitzar i entendre millor l'evolució de les diferents tendències. Així, es va observar que la recuperació de l'economia espanyola es va consolidar durant el passat any. Tots els indicadors rellevants mostren una tendència en positiu, la plasmació numèrica que finalment s'ha aconseguit posar en marxa la roda alcista: més consum, que provoca més activitat, que impulsa l'ocupació i tornem-hi. Quan es parla de recuperació sembla que cal comparar aquells nivells amb els actuals, però la veritat és que la identitat socioeconòmica espanyola no tornarà a ser mai més la de llavors. La pregunta és quin serà i sobre quins fonaments s'està construint perquè, tot i que sembla que ens encaminem a un nou cicle expansiu, les bases sobre les que s'està aixecant la "nova" economia espanyola no transmeten ser tot el sòlides que seria desitjable. I sempre cal tenir en compte que qualsevol de les amenaces econòmiques globals pot afectar un creixement que, sens dubte, encara no ha aconseguit tancar les profundes ferides que ha deixat la crisi. L'Informe adverteix que construir un mercat laboral més estable, més productiu, més qualificat i valuós no pot esperar que la taxa d'atur estigui en un nivell acceptable. Un mercat amb més moviment La confirmació del canvi de direcció de la situació, per lleuger que hagi estat, s'ha notat i les empreses han anat perdent la por. Així ens ho fa entendre l'augment notable del volum de vacants al portal web. El 2015, la quantitat total de vacants publicadasen InfoJobs va ser de 1.668.897 (357.993 llocs més que en 2014, + 27%). Si bé el creixement és menor que el que es va produir el 2014 (+ 35%), la tendència positiva es manté. De fet, si mirem cap a 2012 (887.510), comprovem que les vacants gairebé s'han doblat. Ja no estem, doncs, tan lluny dels dos milions de vacants que es van publicar el 2008, just abans que comencés la crisi. Un altre de les dades a celebrar són les 398.008 vacants amb contracte indefinit que es van generar a Infojobs durant el 2015, un 49% més que el 2014. En total, es van crear gairebé 131.000 vacants més amb contracte indefinit que el dels 12 mesos anteriors, passant a significar el 31% del global ia posicionar-se com la categoria de vacants amb més pes. No hi ha dubte que aquest canvi afegeix qualitat a l'ocupació. Per exemple, l'informe indica que el salari mitjà brut anual van oferir el 2015 va ser de 23.678 euros, un + 0.2% que el 2014 (51 euros més). Tenint en compte que la variació mitjana anual de l'IPC va ser del -0.3%, el guany va ser tot just d'un + 0,5%. Amb tot, els salaris es van mantenir pràcticament igual i disten encara de la situació pre-crisi. Les TIC donen treballs que no existien vuit anys enrere Pel que fa a les categories professionals, les de Comercial i Vendes, Informàtica i telecomunicacions i Atenció al client són les que acumulen el major nombre de vacants. Entre les tres van sumar el 61,4% del total dels llocs oferts a InfoJobs al llarg de 2015. Considerant llocs emergents aquells per els corresponents a vacants que en 2008 o 2009 amb prou feines existien i que en els últims anys han anat creixent en volum de vacants de manera substancial, les noves tecnologies es posicionen com a motor de la creació d'ocupació. Per la seva naturalesa, solen ser posats amb un baix nivell de competència, a causa que encara són llocs en què no hi ha una formació reglada o - si bé existeix - encara no hi ha molts candidats formats. També perquè tampoc hi ha candidats que puguin acreditar experiència. És per tot això que les converteix en les millors oportunitats de empleopara aquells joves que volen orientar la seva formació cap a una professió de futur o per a aquells que volen reorientar la seva professió actual. En aquest sentit, destaquen les vacants de programadors d'aplicacions mòbils, sent el lloc emergent que més ha crescut els últims anys. De fet, el seu volum s'ha multiplicat per 17 en els últims cinc anys, passant de tot just 316 vacants el 2010 a les 5.377 vacants de 2015. Quant a la resta de llocs emergents destacats, també estan molt vinculats a la innovació i la tecnologia. En general, el que més busquen les empreses són programadors Front-end i back-end, desenvolupadors de solucions Big Data, programadors HTML5 i especialistes en Cloud Computing. És interessant subratllar el cas contrari en què es troben els instal·ladors i comercials de fibra òptica que - tot i considerar encara una ocupació emergent -, han vist reduïdes les vacants en el seu sector. Més enllà del que es considera "innovador", el rànquing dels llocs més demandats pràcticament no va variar en les seves primeres posicions. El de comercial, teleoperador, promotor, programador de llenguatges majoritaris, programador Java / J2EE, infermer, dependent, cambrer, comercial d'assegurances i atenció al client configuren el 'Top 10'. Si repartim les vacants per la geografia espanyola, observem que Madrid i Catalunya concentren el 62,5% de les publicades a Infojobs (1.043.381, + 34,6% que el 2014). De fet, la comunitat catalana ha recuperat les vacants que es generaven abans de la crisi (497.914 el 2015). La resta de comunitats, van viure un creixement sostingut, excepte Múrcia i La Rioja - l'augment va ser de menys de 400 vacants - i Navarra, l'única que va decréixer. El refrany "una de freda i una de calenta" seria un bon resum de les 68 pàgines de l'informe d'InfoJobs i ESADE. En realitat, és com es podria definir la situació de la majoria d'espanyols. Encara hi ha ombres però, com s'apunta, el canvi de tendència és palpable més enllà de les principals xifres macroeconòmiques.