TURISME

La vil·la romana de Centcelles

Entre Constantí i el riu Francolí, s’alcen les restes d’una gran vil•la romana que ha despertat l’interès d’estudiosos i afeccionats des de finals del segle XIX (els mosaics es descobreixen l’any 1877), tot i que ja Lluís Pons d’Icart havia assenyalat la romanitat de les restes a finals del segle XVI.

Les restes més antigues corresponen a un petit establiment rural d’època republicana que en els segles II-I aC devia aprofitar el potencial agrícola del marge dret del riu Francolí, una via natural de comunicació entre la costa (Tarraco) i les planes de l’interior (Ilerda). En època Imperial (I-II dC) es construeix una primera vil•la romana adreçada principalment a l’explotació agrícola. Aquest edifici, reformat en el segle III dC, desapareix per deixar pas, en un moment encara incert del segle IV, a una nova vil•la caracteritzada per la monumentalitat del sector residencial. Les restes actualment visibles i visitables corresponen a aquest edifici d’època tardana que incorpora en el seu cos central la sala de la cúpula.

El mosaic que revesteix aquesta cúpula està ordenat en tres franges horitzontals separades per bandes decoratives que culminen en un medalló central. La franja inferior, situada per damunt de la pintura mural que decora les parets, representa una cacera presidida pel grup de caçadors, on es destaca el personatge central, situat a l’eix oposat a la porta, sobre la finestra, i que podria correspondre al "dominus" o senyor de la vil•la. La franja intermèdia està ocupada per panells amb representacions de diversos passatges de l’Antic i del Nou Testament, com ara els profetes Daniel o Jonàs o la figura del Bon Pastor. La franja superior, sobre una ampla banda decorativa, presenta quatre panells amb escenes presidides per personatges entronitzats separats per les representacions de les estacions de l’any. Del medalló que decorava el zenit de la cúpula, molt malmès, només es distingeixen dos rostres.

La interpretació de les escenes representades en el mosaic que decora la cúpula, la troballa d’una cripta sota el subsòl de la sala i altres dades disperses, com el mateix nom de Constantí, van fer pensar als investigadors alemanys que l’edifici, projectat inicialment com a vil•la, va acabar convertint-se en mausoleu de Constant, fill de Constantí el Gran, assassinat l’any 350 dC per l’usurpador Magnenci. Aquesta proposta de considerar Centcelles com un mausoleu imperial ha propiciat l’aparició d’altres interpretacions que posen en dubte tant el caràcter funerari de l’edifici com, especialment, el destinatari imperial de la tomba i les circumstàncies històriques que l’envoltarien. Actualment, es referma la tendència a considerar Centcelles com una vil•la tardoromana propietat d’un destacat personatge de la jerarquia eclesiàstica (bisbe) o civil (praeses, governador). No obstant, resten obertes les portes a la interpretació definitiva d’una edificació tan singular i excepcional com Centcelles.

Abandonada a finals de l’antiguitat tardana, l’edificació es transforma primer en església (segles XII-XIV) de la vila medieval de Centcelles, després en ermita sota l’advocació de Sant Bartomeu (segles XV- mitjans XIX) i, més tard, en masia (mitjans XIX- mitjans XX). A partir de 1959, Centcelles va ser objecte d’excavacions i restauracions a càrrec d’un equip d’investigadors de l’Institut Arqueològic Alemany de Madrid (DAI), sota la direcció de H. Schlunk i Th. Hauschild. Un cop finalitzats aquests treballs, l’any 1978 es va cedir el monument a l’Estat espanyol i, amb el traspàs de competències a la Generalitat de Catalunya, va ser adscrit al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. El novembre del 2000 va ser inclòs en la relació de monuments de Tarraco declarats patrimoni mundial.

Rutes

La Ruta de l´Aigua

Un dels paisatges més interessants de Constantí està focalitzat en la confluència entre el Camí vell de Montblanc i el Camí dels Pallaresos i compta amb una xèria d'indrets d'interès que tenen com a nexe comú l'aigua. Es tracta de donar un tomb per l'aprofitament d'aquest recurs natural des de l'antiguitat fins a l'època contemporània. Podem reviure encar el pes en indrets com els banys romans i les escenes aquàtiques del mosaic paleocristià de la vil·la de Centcelles, l'aqüeducte del Pont de les Caixes i els molins medievals, que funcionaven amb aigua d'una séquia.

Veure Ruta

La Ruta de Sant Llorenç

El següent itinerari barreja elements històrics ancestrals (poblaments prehistòrics, el possible primer nucli medieval de Constantí –l’ermita de Sant Llorenç–, vil•les romanes, masos importants), llegendes i tradicions (la Creu de Salom, l’Alzina Grossa) amb elements naturals, paisatgístics i antropològics definitoris del terme municipal (camins antics, mines d’aigua, conreus tradicionals i vegetació característica, el clot de l’autopista, etc...). Es tracta d’un recorregut circular de 6 km que ens ocuparà aproximadament una hora i mitja de caminada. Es pot realitzar en qualsevol època de l’any i a qualsevol hora del dia. El nivell de dificultat és baix perquè no trobem grans pendents ni obstacles importants; el nivell d’interès és alt ja que ens permet descobrir molts aspectes patrimonials del variat ventall que ofereix el terme de Constantí.

Veure Ruta

La Ruta del Camí dels Pallaresos

Aquest itinerari pretén acostar-nos a la història, la tradició i elements antropològics i etnològics d’una part del patrimoni cultural i paisatgístic de Constantí, centrat en l’ús de l’aigua, ja sigui agrícola o industrial, i especialment en la séquia dels Molins, que complia les funcions de regar una extensa partida de terra i moure cinc molins medievals.

Veure Ruta

Costa Daurada

La Costa Daurada, és una de les principals destinacions turístiques de la mediterrània i compta amb un clima suau i benigne. La Costa Daurada és una destinació ideal per gaudir-ne en família.

A la Costa Daurada hi ha tantes opcions com visitants per tal que cadascú la visqui com més li agradi: el seu litoral, un ric patrimoni cultural i històric, una àmplia oferta d’oci, paisatges de gran bellesa natural a l’interior on gaudir d’activitats a l’aire lliure, zones de gran tradició vinícola, una gastronomia típicament mediterrània i una àmplia oferta de turisme de salut i negocis.

La cultura, la història, la natura i la gastronomia són els vèrtex d’una terra rica i plena de vida.

El conjunt monumental de Tàrraco, antiga capital de l’Imperi Romà a la Península Ibèrica, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000 per la seva riquesa monumental. També es conserva un important llegat medieval, amb els monestirs de La Ruta del Cister de Santes Creus i Poblet, aquest últim declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i pobles de gran importància durant aquest període històric. Reus és el principal exponent del patrimoni modernista de la demarcació, integrada a la Xarxa Europea de l’Art Noveau.

La gastronomia a la Costa Daurada és un art de qualitat que sap combinar a la perfecció la diversitat de la cuina mediterrània, complementada amb una tradició vinícola, té 5 denominacions d’origen de vi que avalen la qualitat d’aquest producte, amb el Priorat i el Penedès com les més conegudes a nivell internacional.

La natura també ofereix al visitant llocs fascinants. Les Muntanyes de Prades i el Parc Natural Serra del Montsant, constitueixen dos conjunts muntanyosos del mediterrani amb masses forestals i fauna variada de gran interès.

El litoral a la Costa Daurada està format per grans centres turístics i per petites poblacions marineres, que ofereixen al visitant allotjament de qualitat, activitats familiars, esports, nàutica...., complementat amb el gran focus d’atracció, el parc temàtic PortAventura.

Constantí, a l’interior de/ al litoral de la Costa Daurada, és un indret ideal des d’on conèixer el conjunt de la destinació.

Si voleu ampliar la informació, podeu fer-ho visitant la web: www.costadaurada.info.